Quan Gotham es converteix en un personatge

a Espai Creatiu/Opinem
Crítica // Joker
Fitxa tècnica
Títol:Joker (coneguda com Guasón a Hispanoamèrica)
Direcció: Todd Philips
Protagonistes: Joaquin Phoenix, Robert de Niro, Frances Conroy
Gènere: Crim, drama
Distribució: Warner Bros Pictures. Basada en el personatge de DC COMICS, Joker
Sinopsi
L'any 1981, Arthur Fleck treballa com a pallasso a domicili a la ciutat de Gotham, ofegada pels crims, el desastre financer i les escombraries. Arthur pateix un estrany trastorn neurològic, que el fa riure en moments inapropiats, fet que el posarà en més d'una situació crítica.  
Caràtula de ‘Joker’. Font: pbs.twimg.com/media/EDEsh0gU4AUTO3P?format=jpg&…

Per a mi definir la pel·lícula com a bona o dolenta, no té massa sentit. El film es mou en molts apartats de l’argument i de l’estil. Et pot semblar, alhora, dolenta, fastigosa, estúpida, una obra d’art o una pel·lícula de superherois més. Per a mi, estem davant d’un llargmetratge molt immersiu. El director sap molt bé com fer que les situacions potents es notin, ja siguin pel so o pel moviment de la càmera. Òbviament això també és gràcies a l’actor, Joaquin Phoenix, amb una actuació gens exagerada que encaixa amb les expectatives de l’espectador -al contrari que Jared Leto a Escuadrón suicida, encara que siguin pel·lícules totalment diferents-. Phoenix sap actuar, especialment a nivell fisiològic, amb el riure com a protagonista, ja que hi ha moments en què sap canviar completament la seva expressió a la tristesa o a la desesperació mentre riu.

La trama no és el millor de la peli -encara que sigui bona-. És un film que se centra més en els personatges, en les seves reaccions, en el que passa al voltant de l’Arthur. Fins i tot podríem dir que la ciutat, Gotham, és un personatge més. I és que el que passa a la ciutat, afecta els seus habitants. Ells són la causa i l’efecte dels seus problemes. La massa és protagonista de la pel·lícula influint en la vida i en la personalitat d’Arthur.

L’únic aspecte negatiu que li trobo a la cinta és el seu primer i segon acte, ja que són gairebé idèntics. Repeteixen la mateixa fórmula i això fa que gairebé no es diferenciï quan acaba un i comença l’altre. Entenc que no a tothom li hagi agradat, però el seu nivell de professionalitat és impecable.

Sóc Nicolàs Velasco Vera, vaig néixer el 19 de març en 2005 i visc a Salou. agrada dibuixar, mirar sèries de Netflix , escoltar bona música i jugar videojocs. Quan sigui gran vull ser arquitecte. (no otaku)