Si tenim una maquineta on endollar-nos, ja som feliços

a Opinem/Tema del mes

Això és el que sempre em diu la mare. I ara potser té més raó que mai

Si m’haguessin dit fa uns dies que hauria d’estar tancat a casa durant quatres setmanes o més, sense veure els meus amics i sense poder anar a entrenar i jugar a futbol, els hagués contestat que no, que era impossible, que això no ho podria resistir. I aquí em teniu, pràcticament adaptat al confinament.

Els primers dies sí que van ser més fotuts. Tenia ganes de sortir al carrer i de veure als meus amics, però desprès ja t’hi acostumes i busques maneres de passar el temps. En el meu cas m’he posat una rutina diària i així tinc un mínim ordre i em passa més ràpid el temps. Com que amb els meus amic em connecto a través de la PS4, d’alguna manera interactuem. També em comenten que s’estan adaptant a la situació actual i, que si no fos perquè no podem sortir, jugar i passar-ho bé junts, el confinament tampoc és tan avorrit. Ara s’acompleix allò que sempre em diu la meva mare: si tenim una “maquineta” on endollar-nos, ja som feliços.

Em dic Eloi Cunill Pujols, tinc 13 anys. Vaig néixer el 14 de novembre de 2005 a Tarragona. M’agrada el futbol (jugo al Club Salou Futbol Sala) i jugar a la Ps4. Sóc seguidor del Barça.