Quin era el paper dels búnquers a la Costa Daurada durant la Guerra Civil?

Redactors: Mariia Zachesa i Biel Martínez

En el món actual, quan passegem pe les boniques platges i carrerons acollidors de la Costa Daurada, poca gent pensa en el fet que sota els nostres peuss’amaguen artefactes històrics que recorden els temps difícils del passat.

(Bateria de Cap Salou. Foto extreta de www.grancapitan.org)

Molts de nosaltres ni tan sols sabem que als racons més habituals de la nostra ciutat hi ha búnquers, que van tenir un paper important en la vida dels habitants durant la Guerra Civil. Per exemple, sota la moderna plataforma d’observació de Salou, ara es troba un encreuament de túnels que, per alguna raó, estan molt amagats.

Aquests elements residuals de la història són poc coneguts, però sí importants en la història de Catalunya. Endinsem-nos en el passat i coneguem el paper de la Costa Daurada i els seus búnquers durant els difícils temps de la Guerra Civil.

Com Funcionaven els Búnquers

Durant la Guerra Civil espanyola, els búnquers de la Costa Daurada van jugar un paper fonamental en la defensa de la regió contra els atacs navals i aeris de les forces franquistes. Aquests búnquers, construïts entre 1936 i 1939, estaven dissenyats per proporcionar protecció, mobilitat i comunicació segura per als soldats republicans.

Organització i Emplaçament

Els búnquers estaven estratègicament ubicats al llarg de la costa, des de Salou fins a l’Ametlla de Mar. Cada búnquer estava connectat a altres búnquers i posicions d’artilleria a través d’una xarxa de túnels subterranis. Aquest sistema permetia als soldats moure’s ràpidament i de manera segura, evitant l’exposició als atacs enemics. Els túnels no només connectaven diferents punts de defensa, sinó que també servien per transportar municions, subministraments i proporcionar vies d’escapament.

Funcions Principals

Defensa Artillera: Els búnquers albergaven canons de gran calibre que eren essencials per defensar la costa contra els vaixells enemics. Les bateries d’artilleria podien disparar projectils a llargues distàncies, mantenint els vaixells franquistes a ratlla i protegint els punts estratègics de la costa.

Protecció i Refugi: A més de les funcions de defensa, els búnquers servien com a refugis segurs per als soldats durant els bombardejos aeris i navals. Les estructures robustes podien resistir les explosions, proporcionant un lloc segur on els soldats podien descansar i planificar les operacions.

Comunicació i Coordinació: Els búnquers estaven equipats amb sistemes de comunicació, com telèfons de campanya, que permetien la coordinació efectiva entre les diferents unitats. Això era crucial per mantenir una resposta defensiva coherent i ràpida als atacs enemics.

Atenció Mèdica: Alguns búnquers també eren utilitzats com a centres mèdics improvisats, on es podien atendre els soldats ferits abans de ser traslladats a hospitals més segurs. Aquestes instal·lacions mèdiques temporals eren essencials per proporcionar atenció immediata en el camp de batalla. 

Vida Quotidiana als Búnquers

La vida dins els búnquers era marcada per la constant alerta i preparació per als atacs. Els soldats havien d’estar sempre preparats per defensar-se, mantenir les seves armes i subministraments en bon estat, i estar a punt per respondre als ordres de manera immediata. Tot i les condicions sovint difícils, els búnquers oferien una sensació de seguretat enmig del caos de la guerra.

En conclusió, els búnquers de la Costa Daurada van ser una part essencial de l’estratègia defensiva durant la Guerra Civil espanyola. Aquestes estructures no només protegien els soldats i les armes, sinó que també asseguraven la comunicació i la coordinació necessàries per resistir els atacs enemics. Avui dia, aquests búnquers són un recordatori silenciós dels temps difícils que van viure els habitants de la regió.

(Foto treta de GRIEGC | La batería de costa de l’Ametlla de Mar)

La imatge mostrar un mapa sobre els túnels de la costa que connectaven les bateries artilleres. Es pot veure que hi havia molts camins diferents que els soldats podien  per anar a un lloc en concret.

Els objectius més significatius eren les bateries situades al cap de Salou i al Tamarit, que controlaven tota la costa i tenien un sistema de defensa sofisticat amb artilleria. Eren els mitjans de defensa més poderosos i eficaços i proporcionaven una protecció important als pobles.

Tamarit foto extreta de tgn mapes vius

A més, al llarg de tota la costa es van construir nius de metralladores, que eren punts fortificats amb diversos emplaçaments equipats per defensar-se contra l’enemic. Aquests nius podrien ser utilitzats per protegir zones costaneres més allunyades, però tenien una eficàcia menor en comparació amb les bateries.

Trinxeres militars. Foto extreta de tgn mapes vius

Tanmateix, no tots els punts defensius eren tan significatius. Alguns d’ells, com la bateria de Monnars, tenien menys importància i es feien servir més com a punts fortificats addicionals sense una funció defensiva amplia. Les seves peces d’artilleria lleugera no van poder infligir danys significatius a les naus capitals ni proporcionar una resistència significativa als atacs enemics. Per aquest motiu, no es va considerar tan útil o important com altres bateries. Tot i això, també van jugar el seu paper en el sistema de defensa global de la costa.

Clotilde Valerio: «Rosario Sánchez perdé una mà mentre ajudava a fabricar bombes i explosius»

Clotilde Valerio és professora de Geografia i Història de l’Institut Marta Mata i experta en la recuperació de la memòria històrica.

•  Què són els nius de les metralladores? Eren uns llocs protegits amb túnels subterranis que connectaven amb els altres nius al voltant de tota la ribera de la platja.
• Quina funció tenen en una guerra? Eren en llocs estratègics? La seva funció era atacar a qualsevol mena d’enemic que anés per la platja, els enemics sabien que s’hi anaven per la terra els descobririen fàcilment llavors optaven per l’opció d’anar per la costa, aquests nius estaven col·locats estratègicament per acabar amb qualsevol enemic que anés pel mar.
• Saps que n’han trobat a Salou? A Salou encara hi queden alguns nius, alguns més trencats que altres, però n’hi ha alguns que estan intactes. També es pot anar a veure els túnels que connectaven a cada niu.
• Es coneix algun fet destacat de la Guerra Civil a Salou? Hi va haver molts fets destacats de la Guerra Civil a Salou. El Pedro Otiña, al qual li encanta la història, és un gran coneixedor de tots els fets que van passar a Salou durant la Guerra Civil.
• Quins llocs o objectes recomanaria visitar a aquells que volen saber més sobre la història dels búnquers? Hi ha excursions o museus dedicats a aquest període? A les acaballes de la Guerra Civil espanyola, la batalla de l’Ebre va ser el punt d’inflexió del conflicte en propiciar la pèrdua de Catalunya per part republicana. Un intens combat que es va desenvolupar al Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta. Actualment, la combinació d’espais històrics i centres d’interpretació formen els Espais de la batalla de l’Ebre, testimoni viu d’un dels episodis més tràgics de la història recent del país. El Poble Vell de Corbera d’Ebre resta com a símbol mut de la barbàrie d’aquest conflicte. Passejar entre les restes de carrers i cases destruïdes fa rememorar els bombardeigs i la dissort dels seus antics habitants. Als barrancs de Vilalba dels Arcs s’hi pot veure una línia de 700 metres de trinxeres que van formar part de la xarxa de defensa republicana. A la Fatarella s’hi conserva un refugi militar i els murs del castell de Miravet van servir de refugi als soldats nacionals que guarnien la població. Els Espais de la batalla de l’Ebre inclouen un total de 19 localitzacions històriques i cinc Centres d’Interpretació: 115 dies (Corbera d’Ebre), Soldats a les trinxeres (Vilalba dels Arcs), Hospitals de Sang (Batea), Les veus del front (Pinell de Brai) i Internacionals a l’Ebre (la Fatarella).

• Hi ha alguna llegenda o història relacionada amb la Guerra Civil? Es conten moltes llegendes sobretot de les trinxeres en dies que de treva, intercanviaven tabac, cafè, menjar i ambdòs bàndols eren amics.
• Quin va ser el paper de les dones i dels civils en la defensa de la regió durant la guerra? Hi ha exemples concrets o històries sobre la contribució de dones i civils? El bàndol republicà va contribuir a generar una absoluta renovació iconogràfica de la imatge de la dona en l’etapa de la Guerra Civil Espanyola a través dels seus cartells. A través d’aquests es visualitza un seguit de detalls de gran importància entorn la figura de la dona. Una dona que en esclatar la guerra es veié en la tessitura de prendre partit i participar activament en ella ocupant llocs que sempre havien estat reservats als homes. Als inicis de la Guerra Civil espanyola, al bàndol republicà s’allistaren tant homes com dones a causa de la necessitat immediata de combatents per fer front a l’alçament dels sublevats. D’aquesta manera, les dones trencaren amb les barreres que les mantenien allunyades de la vida política i social. Rosario Sánchez –miliciana espanyola que perdé una mà mentre ajudava a fabricar bombes i explosius– passà a formar part de la cultura popular a través d’un poema que li dedicà Miguel Hernández:

«Rosario, dinamitera,

sobre tu mano bonita

celaba la dinamita

sus atributos de fiera.

Nadie al mirarla creyera

que había en su corazón

una desesperación,

de cristales, de metralla

ansiosa de una batalla,

sedienta de una explosión».

•  Quins són els plans de futur per a l’ús d’aquests objectes històrics? Hem vist notícies que actualment s’estan duent a terme treballs de restauració dels búnquers. Aquí a Catalunya a través del Memorial Democràtic es porta a terme una gran tasca en la conservació i preservació de la memòria del país. Hi ha banc de memòria, acotament dels espais de memòria, monuments i senyalització d’aquests. A més de la importància estratègica dels búnquers, cal destacar l’esforç heroic dels nombrosos soldats i civils que van defensar desinteressadament les seves terres.  Històries d’heroisme i sacrifici serveixen com a recordatori que darrere de cada detall estratègic i tàctic de la guerra hi ha persones reals amb la seva valentia i tragèdia. Els búnquers de la Costa Daurada no són només instal·lacions militars; són símbols de resiliència i esperit humà que no es poden trencar ni en les condicions més dures.

Durant la llarga època de la Guerra Civil, es van construir molts nius de metralladores a les vores del mar, per tal de poder defensar-se de qualsevol atac. Hi havia moltes persones que complien rols diferents en els llargs túnels que connectaven a cada niu, per si passes alguna emergència. Avui en dia es pot anar a visitar aquests nius i veure com realment era caminar en aquells túnels en època de guerra durant la guerra civil. Vosaltres hi aniríeu?