Imma Sancho: “L’amor pel teatre me’l va despertar una mestra de Llengua que vaig tindre al Villar Palasí»

Marcos Rueda, Martín Roldán, Alicia Zrilić i Francisco Rivera de IES Henri Matisse Report

Imma Sancho és una directora de teatre i actriu de Paterna. Ha eixit en moltes pel·lícules espanyoles, reconegudes sèries i nombroses obres de teatre.

Fa quant de temps portes sent actriu? Amb quants anys vas començar a ser actriu?

Vaig començar amb 19 anys, així que fa 37 anys que vaig començar.

Quines són les obres, sèries o pel·lícules més importants per a tu a les quals has participat? I quina ha sigut la que més t’ha agradat?

La pel·lícula més important per a mi és una peli que es diu Todos lo saben i la considere important perquè les pel·lícules d’eixe director, Asghar Farhadi, m’agradaven molt. I les obres de teatre més importants, si n’haguera de dir una, diria Llegenda de bandoler, perquè va ser la primera, però per a mi totes són importants.”

Quina és l’obra de teatre en què més t’ha agradat participar?

L’obra de teatre que més m’ha agradat va ser una que es diu El idiota en Versailles i una altra que es diu A poqueta nit.

Com ha afectat la Covid-19 al teu treball?

Durant el primer confinament, com tot el món, no vaig poder fer res presencial i les classes de teatre eren difícils sense estar present perquè no és una feina que es puga fer online, no hi havia teatre, ni rodatges i ha afectat moltíssim perquè no es podia fer res.

De què t’agrada més treballar, com a actriu o com a directora de teatre?

Com a actriu m’agrada més, encara que últimament m’agrada més dirigir als alumnes que tinc al taller municipal a Xàbia (València). Quan hi ha alumnes que tenen prou interés m’agrada molt dirigir-los.

Quina experiència t’ha agradat més: cine o teatre?

Tota la vida teatre, pero aquests últims anys s’ha equilibrat.

Has aparegut a la televisió?

Si he aparegut en moltes sèries, com per exemple: Puente viejo, Amar es para siempre, L’Alqueria blanca, etc…

Vas començar a Paterna?

No, vaig començar prop de Paterna, en un poble anomenat Castellar. De tota manera, l’amor pel teatre me’l va inculcar una mestra de Llengua del Villar Palasí.

De totes les obres que has fet, de quina et sents més orgullosa?

Les que he dit abans que més m’agraden.

Què és el que més t’agrada del teu treball? I el que menys?

El que més m’agrada és que és una feina que he escollit per vocació i, el que menys, que és inestable pels temps de rodatge.

Quina obra ha sigut la més difícil per a tu? I la més fàcil?

La més difícil és una obra que es diu Woyeck perquè vaig tindre que substituir a una altra actriu i la més fàcil es diu Tres forasters de Madrid, perquè era una comèdia senzilla, com un sainet.