Víctor Fernández Díez és professor de socials a l’institut Marta Mata. En Víctor va arribar al centre quan l’anterior professor de socials, en José Luis Alcalà, es va jubilar.
Preguntes personals
D’on ets?
Soc de Monòver, un poble d’Alacant a la Comunitat Valenciana, és on va néixer l’escriptor Azorín.
Quants anys tens?
Tinc 28 anys, i el meu aniversari es el 10 de juny.
Quin va ser el teu primer treball?
Vaig tindre sort perquè en el meu últim any dins del grau de geografia i història a la Universitat d’Alacant hi havia una assignatura que era de pràctiques externes. Aquesta consistia en fer unes pràctiques a una empresa. Jo la vaig triar i vaig fer els tres mesos de pràctiques i al mateix temps vaig fer una gestió d’una beca del Banc Santander en el tema de persones joves que estan a punt d’acabar el grau o la titulació universitària i l’empresa en la qual estava exercia aquest programa. Vaig enviar una sol·licitud, me la van acceptar, i llavors com a l’empresa li va agradar com treballava em vaig quedar més temps, aconseguint així més experiència.
Tens algun hobby?
El primer és el ciclisme. M’agrada veure’l a la televisió i practicar-lo. Anys enrere també feia bàsquet en un club federat, però ara només vaig al parc a tirar a la cistella. També m’agrada molt el senderisme. De fet, l’altre dia estava fent el camí de ronda.
Ara està de moda la inversió en criptomonedes, tu has invertit?
Per sort no, no he invertit, està sortint ara a les notícies que la moneda bitcoin ha baixat un 50% i la moneda luna un 99%, han ficat un número inclús per el tema de suïcidis. Sí que és veritat que tinc un amic que està amb la moneda vella, que és una de les monedes que patrocina l’equip Ferrari. Aquest amic meu va invertir fa uns 10 anys, que és quan s’havia d’invertir, i ara està treballant també com a assessor amb aquesta moneda.
Quina és la teva pel·lícula favorita?
La temàtica que més m’agrada és la bèl·lica, que és sobre les guerres. I les pel·lícules que mes m’agraden son: La vida es bella, La lista de Schindler, també una que és poc coneguda però va guanyar un Oscar fa una dècada que es Terra Hostil. I després una fora d’aquesta temàtica és la trilogia del Señor de los Anillos.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Per desgràcia llibre de literatura no tinc, perquè estic preparant les oposicions, llavors jo prefereixo estudiar les oposicions i ara estic estudiant manuals d’història de l’art, perquè es l’especialització que més preparada tinc. Només tinc manuals i apunts.
T’agrada el teu treball? És una feina vocacional? Quants anys fa que ets professor?
M’agrada el meu treball i sí, és vocacional. T’ha d’agradar òbviament, ja que el que fas és molt complicat. Jo tenia una visió de l’educació diferent a la que tenia abans en el tema de la pràctica. Tinc un curta experiència de només dos anys, i vaig entrar quan hi havia moltes baixes per la pandèmia.
Has ocupat el lloc d’un professor molt respectat i estimat al centre, com et sents al reemplaçar-ho?
Els primer dies quan em vaig enterar que reemplaçava el José Luis vaig tenir una mica de por per com reaccionarien els alumnes, però crec que els primers dies van anar bé. Sí que és veritat que l’any passat a l’altre centre vaig substituir a un altre persona que es va jubilar, llavors no era una nova experiència per mi
Què has estudiat?
He estudiat el grau de geografia y ordenació del territori a la universitat de Lacan, però el primer any vaig fer el grau de turisme perquè no vaig poder entrar al grau que jo volia, que és el grau de geografia.
Quina ha sigut la teva millor experiència treballant? I la pitjor?
La millor va ser en un altre centre en el qual vaig ocupar la plaça de la professora que es va jubilar i aquesta professora preparava quatre grups de batxillerat. Jo, sense experiència docent, vaig haver de preparar als quatre grups per a les Pau. Va arribar juny i el dia de l’examen van sortir preguntes que vam fer a classe, llavors a l’acabar l’examen em van dir els alumnes que els havia sortit bé l’examen i quan van donar les notes em van escriure i em van dir que havien aprovat i em van donar les gràcies, llavors això com a professor s’agreeix.
La pitjor van ser dos en altres centres, la primera un dia un alumne en va insultar i la segona va ser que un alumne havia plagiat un treball llavors l’alumne va voler quedar amb mi per parlar-ho i va acabar insultant-me, al final es va gestionar amb el cap d’estudi i no va arribar a més.
