Violència de gènere a Europa: reptes i lleis actuals

Europa reforça les lleis contra la violència masclista: un pas clau per protegir les dones

En Brussel·les, juny de 2023 a Europa, la lluita contra la violència masclista ha pres més força que mai així com importancia. Amb la ratificació del Tractat d’Istanbul, la Unió Europea ha decidit unir esforços i establir unes mateixes regles per a tots els països i regions. Fins ara cada estat tenia les seves pròpies lleis sobre violència de gènere, però aquest tractat crea un marc comú que obliga tots els governs a actuar de manera coordinada i més eficaç.El Tractat aprovat l’any 2011 pel Consell d’Europa, és el primer acord internacional que defineix clarament què és la violència contra les dones i com s’ha de combatre. Es basa en quatre pilars fonamentals: prevenir la violència, protegir les víctimes, castigar els agressors i coordinar institucions i governs. En altres paraules, no només vol castigar quan ja hi ha hagut mal, sinó també evitar que es produeixi i garantir que les víctimes no estiguin soles i sense protecció.

Aquesta ratificació obliga tots els països de la Unió Europea a revisar les seves lleis nacionals per assegurar-se que compleixen aquests objectius. Per exemple, s’ha d’assegurar que hi hagi centres d’atenció especialitzats, ajuda psicològica i jurídica gratuïta, i programes educatius per fomentar la igualtat des de l’escola.

Però el món canvia, i amb ell també les formes de violència. Avui, la violència digital i la violència econòmica s’han convertit en problemes reals que afecten moltes dones. Per això, la Unió Europea ha aprovat una nova llei, la Directiva Europea 2024/1385, que actualitza i amplia la protecció legal.

Aquesta directiva reconeix com a delicte l’assetjament en línia, la difusió d’imatges íntimes sense consentiment, o el control digital sobre la parella, situacions cada cop més freqüents a les xarxes socials. També incorpora la violència econòmica quan una persona controla els diners, impedeix que la seva parella treballi o pren decisions sobre la seva economia sense permís. Ara, aquests casos també poden ser denunciats i castigats amb el suport de la llei europea.

A méss la Unió Europea exigeix que tots els estats formem millor els professionals que treballen amb víctimes com policies, metges o jutges perquè sàpiguen detectar els casos a temps i actuar correctament. També demana més coordinació entre governs i serveis socials, ja que moltes víctimes, fins ara havien de repetir la seva història una i altra vegada.

Aquest conjunt de lleis i directives busca que totes les dones europees tinguin els mateixos drets i la mateixa protecció, sense importar el país on visquin. L’objectiu final és clar: aconseguir una Europa lliure de violència masclista i abus, on les dones puguin viure sense por i amb igualtat d’oportunitats.

Amb el Tractat d’Istanbul i la nova directiva, Europa deixa clar que la violència contra les dones no és un assumpte privat, sinó un problema social i polític que ha d’afrontar-se amb lleis fermes i accions concretes. És un pas més cap a una societat més justa, més igualitària i més segura per a tothom.

Un cas que va commocionar Europa i que mostra la importància de tenir lleis més dures contra la violència masclista és el de Verónica, una dona de Valladolid, Espanya, que el 2019 va posar fi a la seva vida després que es fessin virals imatges íntimes seves sense el seu consentiment. Les fotografies s’havien difós entre companys de feina i a les xarxes socials, provocant-li una forta pressió psicològica i un enorme patiment. El cas va obrir un debat a tot el país sobre la violència digital i la necessitat d’actualitzar les lleis per protegir millor les víctimes d’aquest tipus d’assetjament. Arran del seu cas, Espanya va modificar el Codi Penal per castigar la difusió d’imatges íntimes sense permís, i la Unió Europea va incloure aquest tipus d’actes dins la nova Directiva 2024/1385, que reconeix oficialment la violència digital com una forma de violència masclista.

Encara que hi hagi lleis, moltes dones no s’atreveixen a denunciar per por o vergonya”, explica Laura, treballadora d’un centre d’atenció a víctimes de violència masclista a Barcelona. “El més important és que sàpiguen que no estan soles.

Segons dades del Parlament Europeu, més d’una de cada tres dones a la Unió Europea ha patit alguna forma de violència física o sexual. A més, els casos de violència digital s’han triplicat en els últims cinc anys.

A moltes ciutats europees, com Madrid o París, ja s’han obert “cases segures” on les dones víctimes de violència poden rebre ajuda immediata i allotjament temporal. Són espais discrets, gestionats per professionals, on la prioritat és garantir la seguretat i el suport emocional.

Un video de una dona que parla sobre el tema i es va fer molt famó: