Entrevistem a Javi Delgado López, va néixer el 10 de Febrer de 1970 a Barcelona, però els seu pare era d’Andalusia. Va estudiar a “La Salle” i aviat va començar a treballar en la construcció amb el seu pare. Als 36 anys va tindre la seva primera filla, actualment té tres filles. Va començar a competir corrent per muntanya al 2007 animat per un amic i va deixar-ho al 2020 en el campionat d’Espanya.
Mabel Delgado, Teo Martell i Victoria Agüera.
Amb quina paraula et descriuries com a esportista?
Constant
Com va començar el teu interès per córrer per la muntanya?
Per un amic, primer en pla com pistes d’asfalt o atletisme, fent una carrera amb moltes pujades, em vaig donar compte de que era el que millor se’m donava. Llavors el meu amic em va dir “perquè no proves muntanya?”, sense jo saber res em va apuntar a una carrera de muntanya i la vaig guanyar, a partir d’allà vaig continuar corrent per muntanya.
Qui et va motivar a competir?
Sempre he fet esport, jo anava a “La Salle” i aquesta escola promou molt l’esport, amb nou anys ja t’obliguen a fer un esport. A partir d’allò sempre he fet esport, bàsquet, handbol, futbol sala, futbol. Ja havia fet alguna cosa de córrer pel meu compte i després ja gimnàs i del gimnàs vaig saltar un altre cop a córrer ja per muntanya.
Quina va ser la primera carrera que vas guanyar?
Fan tres carreres, una de 10km, una de 21km i una marató. La de 10km era la més popular, les tres eren de muntanya i s’anomena “La primera marató de muntanya de Catalunya” i fan les tres proves. Jo vaig guanyar la de 10km, la més popular.
Com et vas sentir al respecte?
Bueno, em va fer il·lusió però tampoc era gaire conscient en aquell moment.
Quina és la carrera de la qual estès més orgullós? I per què?
N’hi ha moltes, em costaria escollir. Perquè quan ha passat el temps, potser carreres que quan les vaig fer no li vaig donar tanta importància ara li dono més, i potser hi ha d’altres que si els hi vaig donar més importància al fer-les. La que millor record tinc dos tercers absoluts de Catalunya quan jo ja estava a la categoria veterà i desprès ja de la meva categoria, subcampionat d’Espanya i tercer d’Europa.
Quin creus que ha estat el teu millor moment en una carrera? I quin el pitjor?
També en tinc molts, en una mateixa carrera, sobretot si són llargues, et pots sentir molt malament i molt bé a la mateixa carrera, pots començar molt bé i després sentir-te molt malament i tornar a sentir-te bé, sobretot a les maratons. Per sentir-me bé en recordo dos, una que està relativament a prop que s’anomena “Ulldecona”, i la vaig córrer com entrenament, no al 100% i simplement entrenant la vaig guanyar, la vaig disfrutar molt perquè no vaig anar al 100% per dir-ho d’alguna forma.
I després un altre que es feia al meu poble que era nocturna, la “Burriac Atac” i em deien que aquell any que havia vingut gent molt bona, que guanyar-la era complicada, i també la vaig guanyar i amb bastant marge amb el segon. Venia quasi tots els millors que hi havia a Catalunya i la vaig guanyar, és un bon record.
Tens alguna anècdota interessant a alguna carrera?
Moltes, m’enrecordo que en una carrera que portàvem tot l’equip la mateixa equipació, hi havia un noi, que a més entrenàvem junts, que ens assemblàvem bastant. En aquesta carrera jo em vaig perdre, a muntanya si et despistes et pots perdre fàcilment, anava primer i vaig tornar enrere, total, vaig haver d’avançar un altre cop a la gent que havia passat i ens van acusar de què havíem fet trampes, que ens rellevàvem. Després es van adonar que no, que m’havia perdut i els havia tornat a avançar, pensaven que érem el mateix.
No la vaig guanyar, em sembla que vaig quedar tercer.
Quin ha estat la teva millor marca?
A la muntanya les marques són secundàries, si que en pista d’atletisme es tenen en compte, però en muntanya hi ha molts factors que poden afectar les carreres i depèn del dia pots fer diferents marques.
Esperaves arribar a aquells puestos en les carreras?
No, vaig començar com un hobby i de fet vaig deixar de competir perquè se’m feia una obligació, em van començar a sortir patrocinadors, ja em veia una mica obligat, també va ser una mica per l’edat el que em va fer deixar de competir.
Quant temps dedicaves als entrenaments? I actualment?
Ara poc, surto tres cops a la setmana, una hora o hora i mitja. Abans sempre que podia, però la meva feina era física, cosa que també ajudava, ja que em mantenia bastant en forma. Els caps de setmana arribava a fer cinc hores. En total unes vuit o nou hores setmanals.
Realitzes alguna dieta especial a causa de l’esport que practiques?
Mai he seguit cap dieta, però sempre he controlat una mica el que menjo.
Si poguessis realitzar un altre esport, quin seria?
M’agraden molts, però el que més he gaudit sempre ha sigut córrer per la muntanya, el que sí que m’hagués agradat és començar abans.
Quin és el teu lloc preferit per a competir?
Carreres de muntanya, però de bosc, hi ha carreres d’alta muntanya, que és molt popular i les vistes són boniques, però m’agrada i prefereixo córrer pel bosc.
Creus que l’actitud és un factor rellevant per guanyar?
És clau, sempre que he entrenat a gent, els he dit que el múscul més important és el cap. Mentre més llarga és una carrera més rellevant és, en esport de resistència, si mentalment no ets fort, no guanyes. De fet he tingut gent molt bona, però en competició, mentalment, no eren forts i els guanyava gent que pot ser tenien menys condicions físiques.
Quant temps has estat competint en aquest esport?
Durant 13 anys, vaig començar al 2007 i l’última carrera que vaig córrer, que va ser campionat d’Espanya, va ser al 2020.
Has treballat amb entrenadors o has seguit algun tipus de programa d’entrenament específic?
No, seguir programes d’entrenament no ho he fet mai, em van dir que podria millorar, però mai he sigut capaç de seguir l’entrenament, tenia unes pautes meves, i després sí que vaig tindre un entrenador, però era d’asfalt, que em va ajudar una mica.
Podries donar algun consell per a aquells que volen començar a córrer
Sobretot que quan comencen s’ho prenguin amb calma, la gent quan comença a córrer, els primers dies, s’animen molt, però és un esport que és molt lesiu i l’important és prendre-ho amb calma. Un cop has agafat forma el disfrutes, al principi costa, lo típic que diu la gent és que córrer és avorrit, és avorrit quan no estàs en forma, perquè és molt sacrificat, però quan estàs en forma el gaudeixes molt. Després trobar l’entorn que més t’agradi, per exemple córrer a la platja.
