JOSÉ LUÍS ALCALÁ: “EL TRACTE HUMÀ AMB ELS ALUMNES ÉS EL MÉS ENRIQUIDOR”

José Luís Alcalá, professor d’Història i Geografia de l’Institut Marta Mata, s’ha jubilat. Ha estat un docent molt estimat pels alumnes i els companys de feina.

ENTREVISTADOR/A: D’on ets?

JOSÉ LUÍS: Fuentealbilla, un petit poble (uns 1800 habitants) de la província d’Albacete.

E: El poble d’Iniesta! El coneixes?

JL: Sí. Sí, com ja us he dit Fuentealbilla és un poble petit, on pots anar caminant a tot arreu i on tots ens coneixem . És més us diria que tots som mig família . A Andrés el conec des de petit. És un futbolista genial i una gran persona.

E: Quants anys tens?

JL: Vaig néixer el 22 de setembre de 1957, així doncs tinc 64 anys.

E: Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

JL: Passejar, cuinar, llegir un bon llibre, col·leccionar segells i, especialment, estar amb la meva família i amics.

E: Per què vas decidir dedicar-te a la docència?

JL: Sempre m’ha agradat el tracte amb els joves. Transmetre’ls els meus coneixements, experiències….i formar-los com a persones. És una tasca dura però que t’omple d’orgull i satisfacció. 

E: Què vas sentir quan el teu pare et va deixar a l’estació d’Albacete amb les maletes per venir a Catalunya?

JL: Vaig sortir de Fuentealbilla a les 10 del matí del 19 d’octubre de 1982 i vaig arribar a Barcelona l’endemà, a les 9 del matí. Un viatge de gairebé 24 hores, horrible, amb una gota freda (DANA), plovent a mars i el tren parant-se sovint, al mig del no res. Què vaig sentir? Alegria i il·lusió, per mi, però, també, pels meus pares que van fer grans esforços per donar-me uns estudis i que ara estaven orgullosos que el seu fill fos professor.

E: Quants anys tenies en aquell moment?

JL: 25 anys.

E: Que va ser el primer que vas fer quan vas arribar a Catalunya?

JL: Vaig deixar la maleta a casa del meu germà que vivia a Barcelona i me’n vaig a anar als Serveis Territorials d’Educació del carrer Casp a signar el nomenament. L’endemà em vaig presentar a l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès, on vaig començar a fer classes en horari nocturn.

E: Recordes la teva vida d’estudiant? Ens expliques alguna anècdota d’aquella època?

JL: Sí. Tinc bons records del col·legi del poble, de l’institut (amb 11 anys me’n vaig anar a un internat, només anava a casa durant les vacances, i amb 16 anys a viure a un pis), i, especialment, de la universitat.

Vaig començar els meus estudis universitaris l’any 1975 a la Universitat de Múrcia. Aquest any, com bé sabeu, és quan va morir el general Franco. Van ser anys molt intensos: vagues, manifestacions, carreres davant dels “grisos” (nom que rebia la policia pel color del seu uniforme), però, també, de moltes hores d’estudi. Anys en què es respiraven aires de llibertat, de democràcia i de posar fi a una etapa fosca, negra, de gairebé 40 anys: la Dictadura.

E: Quina era la teva assignatura preferida?

JL: M’agradava la història, la geografia, el llatí, el grec, en general, totes les humanitats.

E: Quan eres estudiant, t’agradava l’assignatura de geografia i història?

JL: Sí, molt. Sempre vaig tenir bons professors que em van a despertar l’interès i la curiositat per aquesta assignatura.

E: Què és el més bonic de ser professor? I el pitjor?

JL: El tracte humà amb els alumnes que per mi és molt enriquidor. El pitjor ? Quan tu ho dónes tot per un alumne i ell et posa un mur davant i no vol fer res. Em produeix una sensació de fracàs i frustració.

E: Que faràs a partir d’ara?

JL: Tindré més temps lliure i portaré una vida més tranquil·la. Faré algun viatge, ordenaré la meva col·lecció de segells, que la tinc abandonada més de 10 anys, aprendré a jugar a la petanca… en fi, coses de jubilat.

E: Tornaràs a Fuentealbilla o et quedaràs a Salou?

JL: No tinc res programat, però la idea és passar temporades als dos llocs.

E: T’has dedicat tota la vida a ensenyar. Els teus alumnes t’han ensenyat alguna cosa a tu?

JL: Sí. 39 anys, 4 mesos i 24 dies, tota una vida. Per descomptat, cada dia m’heu ensenyat alguna cosa. M’heu donat moltes alegries i algun disgust ( encara que petit ). 

E: El teu alumnat et trobarà a faltar, per això han volgut escriure’t unes paraules:

Isabel López (3r C): “A partir d’ara no crec que trobi un professor com tu, i si el trobo, t’asseguro que no serà igual.”

Bianca Maria Bozero (3r C): “ Ets dels pocs professors que m’han fet que m’agradi la teva assignatura. Sé que cap professor podrà ocupar el teu lloc.”

Hugo Espartero (3r C): “Nosaltres no t’oblidarem mai, no ens oblidarem de tot el que hem après amb tu, ni tampoc de totes les rialles que hem passat junts. Et trobarem a faltar.”

Kristina Lefterova (3r C): “Has sigut un dels professionals i persones més especials que han passat per la meva curta vida d’estudiant, les teves classes han sigut sempre amenes, clares i t’has dedicat a ensenyar com ningú més.”

Isabela Pop ( 3r C): “José Luís, has sigut un dels professors que més he admirat, no només per com fas la feina, sinó per la persona que ets. Sempre t’admiraré i et trobaré molt a faltar.” 

Andrea Mellado (3rC): “Encara que et conec des de fa poc, et trobaré molt a faltar, gràcies per fer que al teu costat sigui tot més fàcil. T’estimo.”

Sílvia Moreno Gil (3B): “T’agraeixo molt la teva preocupació en els nostres estudis i en nosaltres. Cap professor et substituirà mai. Et trobaré molt a faltar.”

Redactor junior

close