Les grans marques sovint utilitzen països en desenvolupament com Bangladesh com a fàbrica tèxtil, ja que la mà d’obra és més barata comparada amb altres països. En aquestes fàbriques apliquen l’explotació als seus treballadors, i la gran majoria són dones.
Els treballadors i treballadores d’aquestes fàbriques estan sotmesos a condicions inhumanes, amb salaris molt baixos, llargues jornades de laboral i condicions pèssimes. Fins i tot, fa uns anys es va enfonsar una de les fàbriques on hi van morir 1.100 treballadors/es.
Encara que el govern del país ha posat mesures com lleis contra la desigualtat de gènere encara es continua explotant aquestes dones. Aquestes condicions van empitjorar després i durant la Covid; moltes d’aquestes dones van ser despatxades i després de la covid les van tornar a contractar amb pitjors condicions.
Durant aquest esdeveniment les dones que treballaven a les fàbriques es van sentir amenaçades i, de vegades, hi havia violència física i sexual per part dels alts càrrecs. Encara que aquestes podien denunciar i posar queixes, van callar per por de perdre la seva única font d’ingrés.
La majoria d’aquestes dones són dones en edat juvenil que venen de l’agricultura i sense estudis fet que fa que no puguin trobar una feina estable.
Hi hauria que donar-li més repercussió al que està passant en aquests països poc desenvolupats, i deixar de consumir productes que siguin barats respecte als productes als quals estem acostumats a comprar.
Fonts:
La Vanguardia – Junior Report: https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20220307/8100807/mujer-explotacion-laboral-industria-moda-bangladesh.html
IPS Noticias: https://ipsnoticias.net/2015/04/a-dos-anos-de-tragedia-textil-siguen-los-abusos-en-bangladesh/
