Segons les dades del Ministeri d’Igualtat, la violència de gènere no només afecta les dones, sinó també els seus fills i filles. Des de l’any 2013 fins al 2024, 486 menors han quedat orfes a Espanya a causa de la violència masclista, és a dir, perquè les seves mares han estat assassinades per les seves parelles o ex-parelles. Només el 2024, 36 nens i nenes van perdre la seva mare per aquesta causa.
Si mirem les dades des de 2003 fins al 2025, la xifra és encara més impactant: 1.862 nens/nenes han quedat orfes, i 969 d’ells eren menors d’edat quan va passar. Aquestes dades mostren que la violència de gènere té conseqüències molt greus que van més enllà de la víctima directa, afectant també els fills, les famílies i tota la societat.
Casos:
-
Sobreviure a ser orfe per violència de gènere
Isabel Tajuelo tenia només 13 anys quan va perdre la seva mare a causa de la violència de gènere per part del seu pare. Ara en té 26 anys i ha aconseguit seguir endavant amb molt d’esforç. Va poder acabar els seus estudis superiors gràcies a les Beques Soledad Cazorla, que donen suport als nois i noies orfes per aquesta causa, i actualment treballa en un hotel.
Durant anys, Isabel no va rebre cap ajuda econòmica perquè la seva mare no havia cotitzat prou abans de morir. Gràcies a la seva lluita i al suport del Fons de Becas Soledad Cazorla, es va aconseguir canviar la llei perquè tots els menors orfes per violència de gènere tinguin dret a una pensió, encara que la seva mare no hagi treballat prou temps.
Isabel explica que rebre aquesta ajuda no repara el dolor, però sí que permet començar de nou. “Quan et passa una cosa així, has de reconstruir tota la teva vida”, diu. També comenta que fa anys no hi havia tants recursos psicològics com ara. “Només em van donar dues sessions amb una psicòloga que em va dir que no necessitava terapia, que em veia prou bé, i jo acabava de perdre a dues persones molt importants per mi. Encara avui em faig moltes preguntes.”
Amb el temps, Isabel ha après a conviure amb el record i a superar les seves pors. “Tens por que algú et faci mal, perquè ja t’ho ha fet la persona que més estimes. Per això és tan important rebre ajuda psicològica, perquè això t’acompanya tota la vida.”
Malgrat que han passat més de deu anys, Isabel diu que encara queda molt per fer. “A vegades sembla que les víctimes ens quedem soles. Es fan minuts de silenci, però després t’has d’espavilar per tu mateixa.” També destaca que els processos judicials i penitenciaris haurien de tenir més en compte les víctimes, perquè reviure aquests moments és molt dur.
Isabel sap que la seva història la marcarà sempre, però també vol donar un missatge d’esperança: “Sempre seré una orfe per violència de gènere, però també sóc algú que ha aconseguit sortir endavant i mirar cap al futur.
