Habitualment es fan dues hores lectives d’educació física a l’Institut. Consisteix en una petita estona d’escalfament i després la pràctica d’un esport, com ara el tennis taula, l’atletisme o l’handbol, entre d’altres. Sempre ens han dit que l’activitat física és necessària per a un bon desenvolupament físic i per la salut. Ja ho va dir Nelson Mandela: “L’exercici és clau per la salut física i per la ment”. Però jo em pregunto: Són suficients les hores lectives que dediquem a l’esport?
Si l’esport és imprescindible per gaudir d’una bona salut, jo crec que hauria de ser una assignatura troncal dins l’escola. L’hàbit de fer esport hauria de ser una forma de vida dintre i fora de les classes. Els seus beneficis són una raó més que suficient per donar-hi un major protagonisme a l’assignatura d’educació física.
Els investigadors corroboren els beneficis, ja que combaten el sobrepès i l’obesitat infantil. L’estudi europeu Eurydice ja va dir que en l’ESO l’assignatura d’Educació Física només és el 4% de l’horari curricular, molt poc comparant-lo amb el 14% de França o el 20% de Finlàndia. Aquest estudi també ha demostrat que quasi el 80% dels alumnes només s’exerciten als centres educatius. No es pot negar que estem encara lluny de les tres hores lectives que recomana el Parlament Europeu.
Jo opino que l’educació física és un motiu perquè practiquem esport més enllà de l’aula, per això insisteixo que l’esport no només s’ha de tractar com una assignatura, sinó que és la base per assentar uns hàbits saludables, amb beneficis físics, afectius, i socials. Hem de donar suport a la importància que suposa l’esport a la nostra vida, i amb dues hores setmanals encara no és suficient per a uns futurs adults amb bona salut.
