Un dels millors dies per a l’esport espanyol passa a ser el pitjor, de passar de ser campiones del món, a què es veiés eclipsat per una acció inacceptable
Júlia Martínez García i Martina Ventura Martínez
La nit del 20 d’agost, la selecció espanyola va aconseguir la glòria en convertir-se per primer cop en campiones del món, però aquesta data tan memorable es va veure entelada per l’incident del “Piquito de Rubiales”. L’ara expresident de la Federació Espanyola de Futbol va fer-li un petó a una jugadora de l’equip sense el seu consentiment mentre celebraven la victòria, una acció clarament inacceptable. Com va declarar la jugadora davant la fiscalia: “No va ser consentit, no em vaig sentir respectada… no em mereixo això”. A més en la mateixa celebració Rubiales va celebrar agafant-se l’entrecuix.
Després d’aquest succés, es va desencadenar una gran polèmica a les xarxes socials en contra del gest de Luis Rubiales, i els mitjans de comunicació van fer un gran eco. A més, la jugadora va transmetre en directe a Instagram que no li havia agradat aquell gest.
Tot continua a l’avió, van començar a haver-hi pressions, així ho explica Jenni Hermoso a la seva declaració: “Diuen que va passar Jorge Vilda una vegada, va passar una altra fins que ja va veure despert el meu germà i es va posar a parlar amb ell. Ja em va dir aquí la meva companya Misa que estava Jorge parlant amb la meva família. Vaig dir: ‘li acabo de dir a Rubials que, per què havien de parlar amb la meva família?’
Després que Jenni es negués a sortir en un vídeo dient que el petó havia estat consentit, Luis Rubiales, sol, va fer un vídeo demanant disculpes a tot el país pel que havia succeït. No obstant això, ningú va acceptar aquestes disculpes, de manera que el president va haver de convocar un discurs l’endemà. Va ser un discurs vergonyós, on Rubiales va parlar de fals feminisme, en el que va utilitzar com a exemple a les seves filles, va faltar al respecte a tothom, etiquetant-nos d’exagerats, i repetint en quatre ocasions que no anava a dimitir.
A continuació d’això va augmentar la revolució i les jugadores van alçar la veu, la primera va ser Alexia Putellas, amb les paraules, #SeAcabó, seguint de totes les seves companyes, i que s’ha convertit en el lema d’aquesta revolució. Les jugadores van demanar ser escoltades i van donar suport a la seva companya.
“Sabem el que ens ha donat Jenni Hermoso, i com és. Ens ha donat molt i no l’anàvem a deixar sola. Ens sortia la força perquè això no succeeixi més i no es sentis sola”, deia Alexia Putellas.
Després, van començar a aparèixer comunicats de l’equip tècnic i les jugadores, denúncies, incloent-hi la de Jenni, i acusacions de coacció. Fins i tot la mare de Rubiales es va declarar en vaga de fam. Però finalment la FIFA va prendre mesures i va destituir com a president a Luis Rubiales.
Fins que no es fessin els canvis que les jugadores demanaven per poder sentir-se segures, no volien ser convocades. No obstant això, per sorpresa de tots, totes les jugadores que no eren convocables, Montse Tomé, l’entrenadora de la selecció, les va convocar en contra de la seva voluntat, òbviament una falta de respecte cap a elles, i sobretot, cap a Jenni, a qui l’entrenadora va dir que no la convocaven per protegir-la, “protegir-me de què? I de qui?”, com va dir la mateixa jugadora. Finalment, van haver d’assistir a aquesta convocatòria, ja que si no ho feien, podrien ser sotmeses a la suspensió de la llicència federativa, el que implicaria no poder jugar a futbol mai més.
Durant aquesta convocatòria va haver-hi diverses reunions amb dirigents per arribar a un acord perquè les jugadores se sentissin còmodes i segures. Després de nits sense quasi no dormir, es va arribar a un acord, i les jugadores van poder jugar els dos partits per als quals estaven convocades de la Nations League.
Seguidament, Jenni Hermoso declara davant la fiscalia per tot el succeït, i sorprenentment es filtra la seva declaració, cosa que fa que Jenni se senti desprotegida, ja que la declaració dels implicats en les coaccions, podrien canviar per benefici propi.
En resum, és trist veure que, per culpa d’un gest que no s’hauria d’acceptar mai, Jenni Hermoso, amb el tan difícil que li ha estat arribar on és, no hagi pogut celebrar ser campiona del món, que es diu fàcil, com sens dubte es mereixia.
Però esperem que el que ha passat, almenys, serveixi per donar un gran missatge a la societat, i marqui un gran pas tant al futbol femení com al món en general. Situacions com aquesta, i moltes altres no les hauria de viure mai una dona, així que hem d’estar juntes, per defensar que aquestes injustícies no passin.
Els grans èxits neixen de grans sacrificis i situacions difícils, estem jugant el partit més important i el guanyarem entre totes. Per tu i per totes, Jenni.
